Us imagineu que en una multinacional de gran prestigi s'espatllin tots els telèfons i els faxs?? O que en plena borsa amb tots els crits i nervis... catatlás!! sense línees de telèfon!!

 

Doncs avui ho acabo de viure però e menor escala... I ÉS MOLT DIVERTIT!!!

 

Explico: aquí on estic, hi han com "tres plantes". Dues d'elles s'han de pujar escales. Per tant, cada cop que algú vol alguna cosa d'un altre TRUCA PER TELÈFON. Si no funciona el telèfon hi han diferents opcions:

-el tam-tam: s'ha d'organitzar la cosa per saber quants cops correspon a cadascú. Però també s'ha d'estar atent per no perdre el número de cops ...

-els senyals de fum: també és força complicat, més que res si tenim en compte que els llocs on normalment es treballa sol estar tancat.

-opció escollida, els crits: no és gaire ortodoxe i dóna molt mala imatge però és la solució més acertada i la més divertida.

 

PROVEU CREMAR EL GENERADOR, SERÀ UN DIA MASTERCAR!!!

No és l'última atracció de Port Aventura, ni cap Sunami (gràcies a déu) sinó la fugida en massa del Mexicà més a prop que tinc a casa.

 

Anavem voltant pels meus barris, quan veiem que han muntat un mexicà. Els preus eren raonables, així que decidim comentar-s'ho a la gent amb la que quedem habitualment per sopar els dissabtes. Sorprenentment ells també se'ls havia passat pel cap anar a un mexicà, així que la decisió va ser ràpida, tots cap allà que hi falta gent!!!!!

Ens van preparar la taula per a vuit persones, amb les seves forquilles i els seus ganivets, els tovallons i arrejuntament de taules.

 

Per fer temps, vem demanar les begudes i uns "nachos" ja que faltaven dos amics més per venir.

 

Quina va ser la sorpresa en veure els nachos tamany de butxaca per a sis persones!!!!!!!!!!!!! Boníssims, però petitíssssssimsssss

En aquell moment vem veure que tots els plats del nostre voltant eren tamany "mini": miniburrito amb minipatates, a la salsa de minichile!!!!!

En aquell moment va passar un àngel. de sobte vem dir algo així com: marxem???

Total que sense cap mena de mal de conciència vem menjar els mininachos i les begudes i amb l'excusa que ens va sortir un imprevist (clar, 6 persones) vem pagar i vem marxar

Moralitat: en el pot petit hi ha la bona confitura, i jo afegeixo: però passaràs gana!!!

 

 

 

Doncs per fi he penjat les fotos dels meus nens petits. Bé, ja sé que queda molt lleig dir això de "nens", doncs seria tot un repte per un científic mig al.lelat fer aquesta mena de barreges, però considereu-lo com una frase carinyosa, eh???? Espero que us agradin.

La foto torta ha estat un fallo tècnic, perdoneu-me'l!!

 

PD:quan sàpiga com es pengen videos, en posaré algun... de moment, la meva capacitat informàtica arriba fins aquí.

 

Us vull fer pública la conversa que vaig tenir l'altre dia amb ma mare.

Resulta que ella encara no sabia que jo tenia dos fantàstics hàmsters. Ma germana li va dir a ma mare:

Isa: mama, la tata tiene ratas en casa.

És cert, que no són maneres de dir les coses, però allò que contesta ma mare:

mama: ah, si???

Clar, m'ho va deixar en safata per dir-li:

Sus: si mama i són 2 tan grandes com 2 palmas de mi mano!!

Ma mare contesta: Y que vas hacer ahora??

Això que li dic: que no que no, son mascotas!!

Però ma mare encara tenia present el megatamany de les rates...

mama: pero si son tan grandes, ¿¿dónde las vas a meter??

Óbviament, després d'aquest comentari vaig ser bona nena i li vaig ensenyar una foto on tinc un d'ells pujat a la sabatilla.... i no arriba a un pam de llarg.

Prometo adjuntar foto próximament, de moment disfruteu amb aquesta foto!!

us passo el comentari de ma germana, no ha pogut entrar al blog!!!

 

"Tampoc ha estat tan malament... el viatge ha estat molt xulo!!! Això sí, si tenia pensat d'anar allà per descansar , em vaig equivocar : entre pirámides, temples i festes orientals , la meva mitja de son no sé si arriben a les 3-4 diaries...

 

El regateig és un tema a part, tothom vol que compris i si veuen que passes d'ells comencen a dir-te: "España tacaña" o et llences chilaes  pel cap perquè les compris i si regateges massa et pregunten "tu catalana, no??  Tot força divertit si t'ho prens amb filosofia.

 

He de rectificar lo de les piràmides: preu inicial 210 euros. Preu final 8 euros les pirámides, un gerro també d'alabastre més un escarabat de la sort de regal. És que són un crack!!

 

Malgrat tot l'agobio, recomano a tothom que vagi a fer una ruta per l'Egipte, és mooooooooooooolt xulo ( això si, si ets racista o/i t'agobia que t'acosin no hi vagis)

 

PD si em volien canviar per camells. Amb la meva companya d'habitació feiem puja a veure a quina li oferien més I VAIG GUANYAR JOOOOOOOOOOOOOOOOOOO!! Oeoeoeoeo!!! Per si de cas no diré quants m'oferien x aki x si algu troba la oferta temptadora i em vol canviar. Apa, siau!